Els resultats de les proves PISA, l’informe Bofill, deixen el Sistema Educatiu, en concret el cas Català, en uns nivells mediocres. I com a punt final es fa la comparació amb el Sistema Educatiu de Finlàndia, paradigma del model educatiu d’èxit. Crec que s’han tret conclusions precipitadament sense fixar-se en el model de les proves, estructura i organització del nostre S.E., les característiques socials de Finlàndia, etc……
Per començar afegiria uns detalls sobre l’informe PISA :
- PISA vol mesurar el grau de preparació que té l’alumnat de 15 anys per afrontar els reptes de la vida adulta.
- PISA no vol saber què ha après l’alumnat, sinó què sap fer amb el què ha après.
- S’avalua els àmbits següents :
- CIÈNCIES DE LA NATURALESA (àrea prioritària)
- COMPRENSIÓ LECTORA
- MATEMÀTIQUES
- Alumnes que van fer la prova : la majoria de l’alumnat seleccionat va ser de 4t d’ESO, però també hi va haver alumnat de 15 anys d’altres cursos inferiors.
- El PISA té un marc conceptual propi i considera que l’alumnat és competent en ciències quan és capaç de:
- Reconèixer situacions de la vida real on la ciència i la tecnologia s’hi trobin presents.
- Entendre el món natural i les seves implicacions científiques.
- Demostrar competències per identificar i explicar fenòmens científics.
- Mostrar actituds responsables vers els recursos naturals i l’entorn.
- Organització de l’àmbit científic : contexte, competències :identificar, aplicar i utilitzar la ciència i coneixements.
- Les proves PISA estan dissenyades amb una mentalitat fonamentalment anglosaxona.
L’informe Bofill destaca :
- El distanciament entre l’acció política en el sector educatiu i els professionals de l’educació i la societat en general sembla que es consolida.
- La formació inicial del professorat no sembla adequar-se als nous requeriments.
- La carrera docent està plantejada com una contínua carrera d’obtenció de punts cara a posicionar-se millor envers a la resta de docents
- manca d’una certa orientació sobre quin perfil professional volem.
- gestió i direcció dels centres escolars, sense resoldre, professionalització de l’equip directiu???.
- etc….
Com a propostes aconsella :
- Millorar la formació inicial del professorat i el procés d’accés al lloc de treball.
- Millorar la formació permanent del professorat i canviar el model actual.
- Incrementar l’autonomia de centres escolars públics.
- Impulsar la millora de la recerca educativa.
- Incrementar les mesures de suport dels alumnes amb dificultats a l’escola i a l’institut.
- etc……
Com a resum salta a la vista que les proves PISA es basen en competències, i és curiós, ja que el nostre Sistema Educatiu predomina, i tenim més de 400 anys de història, tot el contrari, teoria, conceptes i més teoria. Però on s’aplica tota aquesta teoria, on és la reflexió, la metodologia…..Com s’aprèn a parlar? parlant, i a escriure? escrivint i…….
I que té Finlàndia???? que nosaltres no tenim…bé, afegiré unes pinzellades :
- L’escola és el centre de vida de la comunitat.
- L’educació és objecte d’acord entre les diferents forces polítiques. L’escola importa¡¡¡¡¡
- Es parteix de la base de que no totes les persones no són aptes per a la docència. Els candidats han de demostrar la seva capacitat educativa mitjançant una entrevista i una sèrie de proves. Com ara la de tenir aptituds davant les TIC.
- Un mestre no s’improvisa, requereix temps i dedicació. Unes 8350 h de formació-estudi. Aquí no arribem ni de lluny.
- Pràctiques a escoles de referència. Són fonamentals.
- La metodologia de la formació basada en grups petits, portafolios i amb avaluació del procés constant.
- Presentació d’una tesina, per part del candidat d’una síntesi dels coneixements adquirits.
- Qui ensenya als formadors? doncs, els millors professionals de cada promoció. Si no has passat per una escola no pots ser formador.
- L’objectiu és el de preparar al professional docent per que sigui capaç de preparar experiències d’aprenentatge amb alumnes de diferents orígens.
- etc….
I només és un resum….que posa de manifest la distància entre un model i un altre. I aleshores està tot perdut???? bé, jo no diria tant, però està clar que millorar l’actual panorama no és gens fàcil. Però si volem veure canvis podem començar per :
- creure en l’educació.
- apostar per una llei de llarga durada i amb el consens de tota la comunitat educativa.
- revisió dels curriculums. Amb la nova llei, competències, d’on treurem el temps per assolir els objectius del curriculum.
- competències = més metodologia, més experimentació, més reflexió,
Ja finalitzo, només intento de donar unes pinzellades per entendre tot plegat, ja que des dels mitjans de comunicació surten notícies, acusacions, reflexions fetes per “tertulians” gens avesats als temes educatius……